A partir d’aquest any, una llei de gran abast afecta directament els partícips en plans de pensions i plans de previsió assegurats. La nova disposició permet retirar, sense justificació i en la quantitat desitjada, la totalitat del que han aportat els titulars en 10 anys i en els rendiments acumulats sobre la seva contribució. La regla s’aplica per igual, de manera general, als plans individuals i als d’ocupació, fet que suposa un canvi de protocol per a aquests productes d’estalvi a llarg termini per a la jubilació.

La mesura va generar controvèrsia a la indústria financera. D’una banda, l’associació de fons Inverco i les gestores de plans de pensions van protestar, argumentant que soscavaria la base mateixa de l’existència d’aquests productes, que era servir com a eina a llarg termini i estable de complement al sistema públic de pensions. Segons les dades presentades, la possibilitat de cobrar els estalvis en només 10 anys incentiva el curt termini i disminueix els estalvis que influeixen en l’estabilitat econòmica del període de retir.

Tot i això, molts experts opinen que no serà un problema gaire seriós. La millor referència és l’experiència amb les Entitats de Previsió Social Voluntària al País Basc, on una nova disposició ofereix la possibilitat semblant des de fa anys. Les dades mostren que, majoritàriament, els partícips decideixen mantenir els estalvis a llarg termini, malgrat el seu accés gairebé total en qualsevol moment.

D’una banda, la regla garanteix una llibertat més gran dels seus actius, però, de l’altra, hi ha la dificultat d’informar el titular sobre la naturalesa de llarg termini de les seves decisions. Lobservació sobre si la mesura funciona serà crucial per al sistema en general.